Dins del ‘Projecte Pankhurst’, aquesta proposta expositiva neix de la necessitat de crear o d’apropiar-se dels circuits artístics ja existents d’aquesta ciutat, fora d’estructures piramidals que reprodueixen sistemes patriarcals i capitalistes, des d’una perspectiva feminista de cures i suport entre artistes.

‘Pluja àcida: subversions feministes’ aposta per qüestionar com les institucions culturals de Barcelona només tenen cabuda unes narratives artístiques que són validades acadèmicament i econòmicament. D’aquesta manera el circuit cultural de la ciutat acaba delimitant-se a ell mateix, construint una línia artística desfasada. La reproducció d’aquests sistemes dins de les nostres xarxes relacionals impedeixen formar espais de creació artística fora de la competitivitat. En canvi d’entendre les nostres pràctiques fora del capitalisme, reproduïm aquest sistema piramidal i patriarcal on s’exerceix violència cap a nosaltres i a la vegada exercim violència.

Subvertir és millor que sobreviure. Les xarxes de cures són essencials per idear noves praxis. Des del feminisme hi ha una responsabilitat per entendre aquestes pràctiques com un moviment polític i de resistència fora de qualsevol estructura institucional vertical. L'autogestió d'aquestes xarxes permeten a través d'una mirada contextual, poder oferir eines de consciència i responsabilitat col·lectiva, per poder brindar diferents necessitats dins de diferents realitats. Què hi ha més subvertiu que les cures? Aquesta exposició recull aquests plantejaments per poder oferir un espai on mostrar diferents relats i projectes artístics fora de la línia narrativa normativa del circuit artístic de Barcelona.